[Cinema] Sense novetat al Front Oest

Títol Original: “All quiet on the Western Front”
Director: Delbert Mann
Gènere: Drama bèlic
Duració: 150 minuts
Actors: Richard Thomas, Ernest Borgnine, Donald Pleasance, Ian Holm...

A vegades passar una novel·la a cinema pot esdevenir un error; un pecat mortal. D’exemples n’hi ha molts: Peter Jackson amb el seu patètic intent de traspassar la trilogia de Tolkien a la gran pantalla i el “Tirante el Blanco” de Vicente Aranda que, a més de pervertir l’obra de Joanot Martorell, és pràcticament impossible de veure-la en català. Tanmateix, Delbert Mann encerta de ple amb aquesta obra i sap captar gairebé a la perfecció el missatge de la novel·la de Erich Maria Remarque. Tot i que la veda la va obrir Lewis Milestone el 1930, l’obra de Delbert Mann esdevé necessària i gairebé complementària a la novel·la.

Ambientada a la primera guerra mundial des del bàndol alemany, “Sense novetat al Front Oest” tracta temes segurament molt gastats en la història del cinema bèlic, però com sempre no és el què sinó el com el que converteix aquesta pel·lícula en una obra mestra. Lluny de la espectacularitat gratuïta de “Salvar el soldat Ryan”, aquí sens mostra la cara més humana de la vida a les trinxeres quan un grup d’amics decideixen allistar-se empesos per un professor ultranacionalista. Serà llavors quan aquests joves, tots ells plens de somnis i projectes de futur, descobriran l’absurditat de la guerra. A poc a poc es veuran sotmesos a un procés de deshumanització per acabar convertits en màquines de matar.

Paul Baumer, un jove idealista amant de la literatura, anirà veient com a poc a poc els seus amics van caient al camp de batalla. La seva personalitat s’anirà transformant fins al punt en que la trinxera s’acaba convertint en casa seva i el fusell en el seu amant. Queda atrapat en la macabra rutina de la guerra, oblidant d’aquesta manera el seu passat i el futur que tenia intenció de construir-se. Matar es converteix en quelcom habitual. Encara que acabi descobrint que l’enemic té rostre, família i sentiments, les circumstàncies l’obligaran a continuar endavant i seguir lluitant per “l’honor” de la “Pàtria” i per “Déu”.

Una pel·lícula imprescindible. Ben feta i amb unes quantes escenes realment crues que posen la pell de gallina. Us la recomano a tots perquè a mi m’ha marcat i, empès pel vertígen, ja l’he vista quatre vegades.

Joan Mas i Morral
29-4-2006