[Cinema] Saló o els 120 dies de Sodoma

Títol Original: “Salò o le 120 giornate di Sodoma”
Director: Pier Paolo Pasolini
Gènere: Drama/Terror/Política
Duració: 117 minuts
Actors: Paolo Bonacelli, Hélène Surgère, Aldo Valletti, Franco Merli...

Després de moure cel i terra, vaig trobar “Saló” en una prestatgeria del Corte Inglés del Portal de l’Àngel. L’havia buscada per tot arreu, però no hi havia manera de localitzar-la com tantes altres pel·lícules que encara cerco però que no trobo. Però la casualitat no és que per fi la trobés, sinó que quan va succeir aquell encontre fatal al Portal de l’Àngel jo duia diners suficients com per comprar-la. Romandria des de llavors a les meves mans l’obra més controvertida, polèmica i descarnada de Pasolini. L’obra que li costà la vida l’any 1975, just abans d’estrenar-la...

“Saló” és d’aquelles pel·lícules que no deixa indiferent: poques persones poden permanèixer impassibles davant la depravació de les seves imatges. A moltes persones els hi semblarà que la cruesa de les escenes són innecessàries i gratuïtes i que, per tant, només persegueixen la provocació més banal. Però afirmar això és prejutjar la pel·lícula sense preguntar-se per què Pasolini té la necessitat de ser tan explícit per explicar el que vol explicar. El missatge de Pasolini gira entorn de la opressió i la submissió que qualsevol forma de poder excerceix sobre el poble; però no només una submissió ideològica, sinó també física. Pasolini ens transporta a un extrem grotesc d’un món jerarquitzat per ensenyar-nos que el poder és anàrquic i la llei corrupta per naturalesa. La conclusió és sempre la mateixa: el poder és una forma d’esclavatge que pot arribar a justificar i defensar la barbàrie. És igual que el poder en qüestió es faci dir feixisme o democràcia parlamentària ja que la vertadera llibertat queda estroncada per la inexistència de la igualtat.

Tot això queda retratat en un palauet al nord de la Itàlia de Mussolini, on 18 adolescents hi són empresonats durant 120 dies per satisfer els desitjos més obscurs dels quatre protagonistes. Pasolini es recrea en uns espais i una ambientació barroca, on tothom és cordial i afable i l’elegància en el parlar i el vestir dels Senyors és extrema. Això contrasta amb el seu sadisme i violència, que aplicaran de manera sistemàtica sobre els seus presoners. El palau es converteix llavors en una orgia de terror; però a diferència del que sempre es diu, el terror i el caos no són conseqüència de l’absència de poder, sinó que és el mateix poder que els canalitza i els legalitza.

Joan Mas i Morral
30-5-2006