[Cinema] La caiguda dels déus

Títol Original: “La caduta degli dei”

Director: Luchino Visconti
Gènere: Drama
Duració: 155 min.
Actors: Dirk Bogarde, Ingrid Thulin, Helmut Berger, Helmut Griem...

Se’m faria gairebé impossible haver d’escollir la meva pel·lícula preferida d’entre totes les que he tingut el plaer de veure. Haig d’admetre que jo soc dels que acostumo a fer aquesta pregunta; però també admeto que soc incapaç de contestar-me-la. Però quan parlem de directors la cosa és diferent car els meus dubtes s’esvaeixen i la llum s’obre davant meu: Luchino Visconti. El cinema antropomòrfic (sic) de Visconti sempre m’ha al·lucinat; des de l’elegia decadent de “Mort a Venècia” fins al recargolament i el sadisme de “La caiguda dels déus”. Obres totes elles que giren entorn de les contradiccions i febleses de l’home i la seva corrupció i perversitat.

“La caiguda dels déus” conta l’ascens del nazisme a l’Alemanya dels anys trenta. En el sí d’una família aristocràtica, on el cap de família és el propietari d’una important siderúrgia, es desenvoluparà l’acció. Les lluites internes entre els cosins i nebots de la família per heretar les accions de la siderúrgia acabarà essent fatal per a tots, que es veuran atrapats enmig de les seves mentides o bé engolits per la trituradora de poder en que es va convertir el III Reich. Martin Von Essenbeck, interpretat per un esplèndid Helmut Berger, serà finalment l’hereu del títol nobiliari i propietari de la majoria de les accions d’una empresa que a la pràctica acabarà a les mans dels designis de l’Estat Major del III Reich.

Per mi és un dels millors retrats en forma de cinema que he vist mai sobre el nazisme. Se’ns mostra com una família d’aristòcrates capitalistes, l’únic objectiu de la qual és el de fer diners i conservar el seu prestigi, es plega davant l’extorció i l’hipocresia d’un règim que encara es veu obligat a utilitzar formes subtils degut a la seva feblesa. La fredor dels oficials de les SS impregna la pel·lícula d’una asfíxia i claustofòbia molt gran, ja que tot i que la pel·lícula ens situa al 1933, l’espectador sap el mal que va provocar el III Reich. Tot i que se'ns mostri en fase incipient...

Joan Mas i Morral
17-06-2006