[Cinema] Casablanca

Títol original: “Everybody comes to Rick’s”

Director: Michael Curtiz
Gènere: Drama / Romàntica
Duració: 102 min.
Actors: Ingrid Bergman, Humphrey Bogart, Paul Henreid, Claude Rains...

És un clàssic tan clàssic que mai m’he dignat a veure-la... excepte fa quatre dies. Quan un perd la mania al cine en blanc i negre (i avui dia aquesta mania s’ha convertit en una epidèmia generalitzada) se t’obre un món increïble on l’únic efecte especial és la qualitat dels actors i actrius, aspecte immillorable de Casablanca. Humphrey Bogart interpretant el típic alcohòlic prepotent de passat obscur i Ingrid Bergman de jove atractiva enamorada de dos homes a la vegada. Dos papers fets a mida i arxiconeguts, però explotats fins a les màximes possibilitats. Però el que més sorprèn de Casablanca és el seu argument innovador i complex, ple de plecs i replecs, capaç de ser interpretat i reinterpretat fins a l’infinit. L’argument de Casablanca és un pou sense fons capaç de sorpendre’ns cada vegada que la veiem.

Casablanca està ambientada a la ciutat marroquina amb el mateix nom on, a principis dels anys 40, es refugiaven fugitius de moltes nacionalitats diferents que fugien del nazisme. El seu objectiu és viatjar fins a Lisboa per fer el salt a Amèrica. Amb tot, Rick Blane (Humphrey Bogart) és el propietari d’un cafè molt popular de la ciutat que, sense ell voler-ho, aconsegueix una sèrie de visats per viatjar a Lisboa. El somni de qualsevol exiliat és aconseguir aquests visats, però Rick Blane és un home que no li interessa res més que el seu bar i l’alcohol. Tanmateix, aviat apareixerà a la ciutat Ilsa Lund (Ingrid Bergman) i el seu marit Victor Lazlo (Paul Henreid), buscats per la Gestapo. Rick Blane, que en el passat tingué un desengany amorós amb Ilsa que el marcà profundament, tindrà a les mans el futur d’aquests dos personatges mentre la Gestapo i el Prefecte francès els trepitjen els talons.

Casablanca, pel·lícula de frases tan memorables com “Sempre ens quedarà París”, “Toca-la, Sam” o “Jo soc borratxo” es perfila com una de les gran pel·lícules de la història del cinema. Un dels temples del cinema nord-americà i l’època d’or de Hollywood. El refugi de qualsevol cinèfil empedreït i addicte al bon cinema. Com diria aquell: Sempre ens quedarà Casablanca...

Joan Mas i Morral
1-10-2006