La destrucció del País Valencià

Si algú utilitza la paraula destrucció conscientment ho està fent acceptant totes les cares del seu significat. En cap cas la destrucció d’alguna cosa implica canvis a millor, evolució natural i lògica, tranformació en positiu. La destrucció és l’eliminació total i absoluta, l’anihilació del 100% de tot el vertader contingut del significat d’un nom. És per aquest motiu que titulo aquest artícle “La destrucció del País Valencià, fent referència a la progressiva descomposició i degradació conscient i planificada que aquest territori està patint des de tots els àmbits.

A principis de setembre vaig viatjar amb els meus amics al sud del País Valencià i a l’est d’Andalusia. De fet fou un viatge improvitzat i bastant curt, però suficient per il·lustrar el que ja sabia sobre el País Valencià. La desaparició de l’idioma, la degradació de la costa i la utilització barroera de València com a moneda de canvi per part de l’imperialisme espanyol, tot plegat les eines que ha utilitzat i segueix utilitzant la Metròpoli espanyola per a assimilar tots aquells territoris conquerits per la força de les armes i la convicció del genocidi. I és aquí on ens trobem amb una València desarrelada del seu passat, enemiga de si mateixa i amb una capacitat d’autodetrucció sense precedents a la història de la Península Ibèrica. Parlem del territori dels Països Catalans més fortament espanyolitzat i més emocionalment depenent d’Espanya. S’ha arribat a l’extrem de modificar la bandera nacional introduint una franja blava o fins i tot de canviar el nom de “País Valencià” al nom regionalista de “Comunitat Valenciana”. Alguns, seguint aquesta línia, han promogut la segregació lingüística de l’idioma defensant unes suposades diferències lingüístiques entre el català i el valencià que conformarien aquest últim en un idioma completament diferent al primer. Tot plegat són els passos que ha anat fent la política colonitzadora d’Espanya sobre aquest territori. Polítiques que en última instància han afavorit l’odi contra tot allò que fa olor a català.

Per si fora poc, el País Valencià s’ha anat convertint a poc a poc amb el pati del darrera de Madrid. La mal anomenada “Costa del levante español” s’ha vist sotmesa a una pressió urbanística bestial per a poder fer front a les onades d’estuejants provinents d’Espanya. Se suposa que la destrucció del territori valencià per a cobrir les necessitats estiuenques de la resta de l’estat forma part de la peculiar concepció que es té des de Madrid de la solidaritat. Amb tot, tenim la província d’Alacant té el 50% de la costa urbanitzada, Castelló un 23,5% i València un 29%. Així doncs, tenim un país eminentment marítim la costa de la qual és, en un 33% del seu total, ciment. Per si fora poc, la proliferació de camps de golf i grans centres d’oci (Marina d’Or, Mundo Ilusión Costa Azahar...) està convertint València en un centre turístic de mala qualitat, basat en el tradicional i tan espanyol “sol y playa” de sangría, cervesa barata i motos d’aigua; essent Benidorm el paradigma d’aquest model destructiu i vexatori per la salut econòmica, social i medio-ambiental del País Valencià.

Per si fora poc, la construcció de gran centres residencials d’alta qualitat, on els seus inquilins només hi viuen 3 mesos a l’any, està destruint també l’interior valencià. Hi ha pobles i viles on la seva població s’ha triplicat en els últims deu anys per la construcció de desenes de milers de vivendes la majoria d’elles deficitàries per l’economia local al ser segones residències.

Però arribarà un dia en que tot això s’acabarà, i el cost social, polític, econòmic i medio-ambiental d’aquests abusos passarà factura als valencians. Sense anar més lluny, la destrucció del riu Xúquer i l’intent de fer el PHN són la conseqüència d’un model de creixement insostenible i sense cap guany pel territori i la gent que hi viu.

Joan Mas i Morral
24-11-2006