Facta et verba

març 02, 2007

[Cinema] Novecento

Títol original: Novecento
Director: Bernardo Bertolucci
Gènere: Drama / Política
Duració: 315 min.
Actors: Burt Lancaster, Robert de Niro, Donald Sutherland, Gérard Depardieu

Novecento és filla del corrent cinematogràfic dit neorrealista que encetaren Rossellini i Visconti durant la postguerra italiana. Amb tot, Bernardo Bertolucci, director de l’Últim tango a Paris, no és tant perfeccionista com Visconti o Bertolucci pel que fa a l’apartat tècnic. Per Bertolucci l’essència de Novecento és retratar l’evolució del camp italià i la conseqüent evolució social i política. I ho aconsegueix. En una pel•lícula maratoniana però dividida en dos parts Bertolucci segueix la vida de dos persones: Alfredo Berlinghieri (Robert de Niro), fill d’una família de terratinents i Olmo Dalco (Gérard Depardieu), pagès. Durant la seva infància els dos juguen com dos nens normals, però poc a poc les seves diferències socials i polítiques els distanciaran.


La història recórrer tres estadis: l’antic règim, representat per quan l’avi d’Alfredo (Burt Lancaster) encara és viu i s’ocupa de la gestió de les propietats. La seva manera de funcionar és típicament feudal, basada en el paternalisme i la proximitat entre ell i els treballados. Amb tot, l’arribada del segle XX comporta l’arribada de les primeres mecanitzacions al camp i la lluita salvatge de la competivitat. El sistema capitalista s’importa a les propietats dels Berlinghieri, ara gestionats pel pare d’Alfredo, i la relació entre els Berlinghieri i els seus pagesos s’entervoleix. Apareixen els primers moviments socialistes i els pagesos s’organitzen dins les seves cabanyes de palla. Finalment, el feixisme es fa amb el control d’Itàlia i el control, l’extorció, la massacre i el caos s’apoderen dels camps dels Berlinghieri amb la passivitat de la burgesia i els propietaris.

Amb un repartiment de luxe, cal destacar l’increïble paper de Donald Sutherland interpretant al cap local dels feixistes; Attila. Penso que Sutherland no ha pogut deslliurar-se d’aquest paper, que l’ha perseguit en tota la seva carrera.

Novecento és ja un clàssic del cinema polític i una pel•lícula indispensables per a tots els cinèfils.

Joan Mas i Morral
2-03-2007