Facta et verba

juny 22, 2007

La passivitat de l'abstenció

L’abstenció és un fenomen misteriós i obscur. Ja fa uns anys que se’n parla, de l’abstenció. Normalment tothom que l’esmenta acaba dient que els polítics haurien de fer autocrítica i, per la seva banda, els polítics practiquen el mea culpa i garantitzen l’autocrítica. Però la realitat és que l’abstenció és la que és i de moment només ha fet que augmentar. És clar que som davant d’un problema que afecta a tota la societat, no només a les classes dirigents. No escric aquestes ratlles per analitzar l’abstenció, car no soc sociòleg ni politòleg. Però si que m’agradaria ressaltar certs aspectes que m’han fet pensar.

Sempre he defensat els abstencionistes. Penso que no anar a votar té el mateix valor que fer-ho i no necessàriament significa passotisme i indiferència. No obstant l’abstenció al nostre país és passiva. Que el 50% de la població no vagi a votar és prou significatiu com perquè ens fem aquesta pregunta: què proposen els abstencionistes? Qui son? Què pensen? A la II República els teníem més o menys localitzats ja que era la immensa massa social de la CNT-FAI que no votava seguint uns postulats amb els que perseguien uns objectius concrets. Però avui això ja no existeix, o existeix en un grau infinitament més petit. A la Catalunya d’avui els sindicats (fins i tot els històricament grans) han perdut influència i militants fins a ser gairebé anecdòtics. La majoria s’han pervertit convertint-se en apèndix de partits polítics, renunciant a l’essència de la seva existencia i la seva raó de ser. A la Catalunya d’avui el món associatiu també ha perdut força i no crec que hi hagi cap partit polític amb més de 100.000 militants. Què passa, doncs?

Si arribem a la conclusió que l’abstencionista mig és crític amb els polítics i en com estant anant les coses; per què no fa res per canviar-les? Em sembla correcte que no vagi a votar, però no puc entendre l’abstenció com un fenomen passiu, car sinó el que s’està fent és donar corda als polítics i estrènyer el cercle viciós en el que es mouen. L’abstenció (i la no-abstenció també) ha d’anar acompanyada sempre d’una posició militant; d’un activisme polític i uns objectius concrets com la CNT-FAI dels anys trenta. No m’agrada generalitzar, però dóna la sensació que la meitat dels catalans no saben el què volen. Llavors s’exigeix als polítics que posin solucions, que facin quelcom, quan qui hauria de posar solucions és la societat civil i concretament els abstencionistes. Des del meu punt de vista aquesta és una posició de molt poca maduresa democràtica, talment com si estiguéssim acostumats a que ens tutelin, a no intervenir en la vida política. Crec no estar equivocat a l’afirmar que és una reminiscència del franquisme.

Potser m’equivoco, però la sensació que em dóna és aquesta. Passivitat i contradicció. Poca definició de les idees i molta, molta mandra de canviar les coses.

Joan Mas i Morral
22-06-2007

4 Comments:

  • Home, la veritat es que la sensació d'impotencia aliena a la gent. Jo tampoc soc sòcioleg ni pòlitoleg (grácies a déu!) però trobo que es una reacció molt natural.

    A mi mateix em costa cada vegada més decidir que votar. Perque, encara que el teu vot projectés el partit que tu vols al govern, no canviaría gran cosa. La màquinaria dels partits desencanta la politica.

    Ja no hi ha grans politics. Els partits procuren colocar al capdavant dels mateixos homes grisos per poder-los controlar i al mateix temps els homes grisos coloquen més homes grisos al seu voltant per por a ser superats. El que fa que el nivell d'oratoria, el nivell de discurs, sigui molt més baix del que podría ser.

    Dius que anyores l`idealisme, potser ingenu, dels anys trenta. Era una época convulsa, en que semblava que tot era posible. En que el despertar polític del país va portar a proposar mil i una formes de gobern. Pero fixa't. Ja no hi ha oradors. Ni Companys, ni Cambons, ni Lerrouxs, ni Azañas ni ningú. Pots o no estar d'acord amb el que predicaven els anteriors, però no pots negar que sabíen parlar, que la gent els escoltava, i que ceríen (d'acord, potser Lerroux no del tot, pero creía en una altra cosa) el que deíen. Ho sentíen.

    No veig solució ni proposo res al absentisme. No m'agradaría que votar fos una obligació. Pero si que s'hagués de complir un trámit per no votar. Haver de renunciar al cens i firmar alguna cosa. Perque el més trist es la gent que no vota perque li fa mandra...

    By Blogger Sr.Medusa, at 11:27 PM  

  • ¡¡Más gambas pal principe Felipe...que corra el champan...!!

    http://argelaguer.nireblog.com/

    Salut i Republica

    By Anonymous Lejarza, at 6:00 PM  

  • Molt "centrat", tot el que llegeixo. Cosa a agrair en entrar en blogs d'aquest tipus. He arribat de rebot, i volia deixar un comentari.

    Respecte de...

    "quan qui hauria de posar solucions és la societat civil i concretament els..."

    ...una pregunta: QUÈ ÉS "SOCIETAT CIVIL"?

    Un conjunt de classes "aïllats" de l'acció de l'Estat -burgès, o protoburgès.
    O potser un estadi de la història, aquell posterior al moment de regnat dels gremis i que arriba amb l'aparició de la manufactura i grups socials dedicats al comerç i la producció industrial...?

    O la versió Locke, més directament...?

    O la de les traduccions dels texts clàssics del XX, on allò de "bürgerliche Gesellschaft" esdevé "civil society"...

    Tenim segrestat potser no sols la llengua (catalana), sinò també el llenguatge (els significats).

    I a banda de votar queda analitzar, i participar. No sols votant. Quines garanties em dona una cerimònia electoral, amb candidatures blindades (unes) i d'altres prohibides (les altres). Quines garanties si la meva participació en la societat (civil?) via associacions, o com a individu, està condicionada per l'accés a recursos (financers, intel·lectuals i humans) que estan repartits de partida desigualment.

    Si alguna utopia enganyosa hi ha, tinc clar que és la de la igualtat i llibertat que ens publiciten.

    Salut,

    JB
    joanb250@gmail.com

    By Anonymous Anònim, at 10:12 AM  

  • Civil society embraces the whole material intercourse of individuals within a definite stage of the development of productive forces. It embraces the whole commercial and industrial life of a given stage and, insofar, transcends the State and the nation, though, on the other hand again, it must assert itself in its foreign relations as nationality, and inwardly must organise itself as State. The word “civil society” [bürgerliche Gesellschaft] emerged in the eighteenth century, when property relationships had already extricated themselves from the ancient and medieval communal society. Civil society as such only develops with the bourgeoisie; the social organisation evolving directly out of production and commerce, which in all ages forms the basis of the State and of the rest of the idealistic superstructure, has, however, always been designated by the same name.
    -------------------------------
    -------------------------------
    Die bürgerliche Gesellschaft umfaßt den gesamten materiellen Verkehr der Individuen innerhalb einer bestimmten Entwicklungsstufe der Produktivkräfte. Sie umfaßt das gesamte kommerzielle und industrielle Leben einer Stufe und geht insofern über den Staat und die Nation hinaus, obwohl sie andrerseits wieder nach Außen hin als Nationalität sich geltend machen, nach Innen als Staat sich gliedern muß. Das Wort bürgerliche Gesellschaft kam auf im achtzehnten Jahrhundert, als die Eigentumsverhältnisse bereits aus dem antiken und mittelalterlichen Gemeinwesen sich herausgearbeitet hatten. Die bürgerliche Gesellschaft als solche entwickelt sich erst mit der Bourgeoisie; die unmittelbar aus der Produktion und dem Verkehr sich entwickelnde gesellschaftliche Organisation, die zu allen Zeiten die Basis des Staats und der sonstigen idealistischen Superstruktur bildet, ist indes fortwährend mit demselben Namen bezeichnet worden.

    By Anonymous Anònim, at 10:15 AM  

Publica un comentari

<< Home