[Cinema] Persona

Títol Original: "Persona"
Director: Ingmar Bergman
Gènere: Drama
Duració: 81 min.
Actors: Bibi Andersson, Liv Ullmann, Jörgen Lindström,...

Deu fer cinc anys que el meu pare i jo vam anar al Teatre Principal d'Olot a veure Persona un dimarts per la nit. La Filmoteca de Catalunya organitzava un cicle de Bergman i vam decidir veure aquesta pel·lícula. Erem poca gent a la platea del teatre, però recordo perfectament la impressió que causà aquesta obra mestra entre el públic. Quan acabà la pel·lícula el meu pare em digué, mig atordit, que necessitava veure-la una altra vegada per poder entendre les subtileses que amagava el film. I és cert. Ara que la tinc en DVD i després de tornar-la a veure amb calma la sensació que tinc és que Persona és un pou sense fons. És una obra mestra del cinema i, com a tal, pot ser interpretada i reinterpretada al llarg dels anys i els segles com una novel·la de Dostoievky o Stendhal.

Persona (1966) narra la història d'una actriu (Bibi Andersson) que deixa de parlar de sobte i sense motiu aparent. Sembla que físicament i psíquica està sana, però a l'hospital decideixen traslladar-la a una casa vora el mar juntament amb una infermera (Liv Ullmann). A poc a poc es crearà una amistat entre les dues noies que arribarà a la confusió i la suplantació de personalitats. Bergman explora en Persona els racons més obscurs de la condició humana i la por al buit; al no-res. Tanmateix el film se'ns mostra, ja des de bona començament, com una obra manipulada pel director en un joc d'imatges i conceptes que ens trasllada novament en la fina frontera entre realitat i fantasia.

Des del meu punt de vista Persona representa un dels cims de la història del cinema. És un poema que incentiva tots els sentits i recrea la imaginació. Viatjar amb Bergman és el mateix que viatjar dins d'un mateix i explorar els racons més foscos de la condició humana. És una pel·lícula indispensable, única i gairebé obligatòria per a tots aquells que els hi agrada el cinema.

Joan Mas i Morral

14-09-2007