Comments on Facta et verba: La passivitat de l'abstenció

Civil society embraces the whole material intercou...

2008-05-19T10:15:00.000+02:00

Civil society embraces the whole material intercourse of individuals within a definite stage of the development of productive forces. It embraces the whole commercial and industrial life of a given stage and, insofar, transcends the State and the nation, though, on the other hand again, it must assert itself in its foreign relations as nationality, and inwardly must organise itself as State. The word “civil society” [bürgerliche Gesellschaft] emerged in the eighteenth century, when property relationships had already extricated themselves from the ancient and medieval communal society. Civil society as such only develops with the bourgeoisie; the social organisation evolving directly out of production and commerce, which in all ages forms the basis of the State and of the rest of the idealistic superstructure, has, however, always been designated by the same name.
-------------------------------
-------------------------------
Die bürgerliche Gesellschaft umfaßt den gesamten materiellen Verkehr der Individuen innerhalb einer bestimmten Entwicklungsstufe der Produktivkräfte. Sie umfaßt das gesamte kommerzielle und industrielle Leben einer Stufe und geht insofern über den Staat und die Nation hinaus, obwohl sie andrerseits wieder nach Außen hin als Nationalität sich geltend machen, nach Innen als Staat sich gliedern muß. Das Wort bürgerliche Gesellschaft kam auf im achtzehnten Jahrhundert, als die Eigentumsverhältnisse bereits aus dem antiken und mittelalterlichen Gemeinwesen sich herausgearbeitet hatten. Die bürgerliche Gesellschaft als solche entwickelt sich erst mit der Bourgeoisie; die unmittelbar aus der Produktion und dem Verkehr sich entwickelnde gesellschaftliche Organisation, die zu allen Zeiten die Basis des Staats und der sonstigen idealistischen Superstruktur bildet, ist indes fortwährend mit demselben Namen bezeichnet worden.

Molt "centrat", tot el que llegeixo. Cosa a agrair...

2008-05-19T10:12:00.000+02:00

Molt "centrat", tot el que llegeixo. Cosa a agrair en entrar en blogs d'aquest tipus. He arribat de rebot, i volia deixar un comentari.

Respecte de...

"quan qui hauria de posar solucions és la societat civil i concretament els..."

...una pregunta: QUÈ ÉS "SOCIETAT CIVIL"?

Un conjunt de classes "aïllats" de l'acció de l'Estat -burgès, o protoburgès.
O potser un estadi de la història, aquell posterior al moment de regnat dels gremis i que arriba amb l'aparició de la manufactura i grups socials dedicats al comerç i la producció industrial...?

O la versió Locke, més directament...?

O la de les traduccions dels texts clàssics del XX, on allò de "bürgerliche Gesellschaft" esdevé "civil society"...

Tenim segrestat potser no sols la llengua (catalana), sinò també el llenguatge (els significats).

I a banda de votar queda analitzar, i participar. No sols votant. Quines garanties em dona una cerimònia electoral, amb candidatures blindades (unes) i d'altres prohibides (les altres). Quines garanties si la meva participació en la societat (civil?) via associacions, o com a individu, està condicionada per l'accés a recursos (financers, intel·lectuals i humans) que estan repartits de partida desigualment.

Si alguna utopia enganyosa hi ha, tinc clar que és la de la igualtat i llibertat que ens publiciten.

Salut,

JB
joanb250@gmail.com

¡¡Más gambas pal principe Felipe...que corra el ch...

2007-06-23T18:00:00.000+02:00

¡¡Más gambas pal principe Felipe...que corra el champan...!!

http://argelaguer.nireblog.com/

Salut i Republica

Home, la veritat es que la sensació d'impotencia a...

2007-06-22T23:27:00.000+02:00

Home, la veritat es que la sensació d'impotencia aliena a la gent. Jo tampoc soc sòcioleg ni pòlitoleg (grácies a déu!) però trobo que es una reacció molt natural.

A mi mateix em costa cada vegada més decidir que votar. Perque, encara que el teu vot projectés el partit que tu vols al govern, no canviaría gran cosa. La màquinaria dels partits desencanta la politica.

Ja no hi ha grans politics. Els partits procuren colocar al capdavant dels mateixos homes grisos per poder-los controlar i al mateix temps els homes grisos coloquen més homes grisos al seu voltant per por a ser superats. El que fa que el nivell d'oratoria, el nivell de discurs, sigui molt més baix del que podría ser.

Dius que anyores l`idealisme, potser ingenu, dels anys trenta. Era una época convulsa, en que semblava que tot era posible. En que el despertar polític del país va portar a proposar mil i una formes de gobern. Pero fixa't. Ja no hi ha oradors. Ni Companys, ni Cambons, ni Lerrouxs, ni Azañas ni ningú. Pots o no estar d'acord amb el que predicaven els anteriors, però no pots negar que sabíen parlar, que la gent els escoltava, i que ceríen (d'acord, potser Lerroux no del tot, pero creía en una altra cosa) el que deíen. Ho sentíen.

No veig solució ni proposo res al absentisme. No m'agradaría que votar fos una obligació. Pero si que s'hagués de complir un trámit per no votar. Haver de renunciar al cens i firmar alguna cosa. Perque el més trist es la gent que no vota perque li fa mandra...